verikifebla e verifikata, la jendarmi publikigas en omna regionala jurnali
fotografuro di la nekonocato di Chambord. Camotive, du dii pose, siorino
Pierre Berthier eniras la jendarmeyo di Blois, urbo ube el habitas. Simone
Berthier konocesas dal policani nam tri yari antee, ye la 27ma di junio
1954, lua spozulo desaparis misterioze. Pierre Berthier, kontisto che
mikra entraprezeyo dil mezo di Blois, evis lore triadek-e-non yari,
aspektis quale meznombra civitano, laboris konciencoze e nulatempe
remarkesis irgamaniere. Il esis patro di du filiineti, esis tre akurata, tre
ordinema, prizis nek lo neexpektita nek la surprizi, oli esez bona o mala.
Singlavespere, lu livis lua laboreyo ye sis kloki e kin minuti pdm, pariris
dum kelka minuti la duacent metri qui esis la disto de lua laboreyo a lua
domo, sen irgatempe haltar survoye. Ye dek-e-ok kloki dek-e-kin minuti,
lu instalis su en lua fotelo e funcionigis anciena radiofono dum vartar la
retroveno da Simone e da lua du filiineti. Ma ye ta dio, tamen, Pierre ne
retrovenabis adheme ! Malgre minucioza serchado, la policani qui
informesis quik da Simone ne trovis mem la maxim mikra traco di lu. Il,
segunvorte, desaparabis inter lua laboreyo e lua apartamento.
Dum ica komenco di decembro 1957, kande Simone Berthier instalas su
avan la kapitano dil jendarmi el ridetas joyoze e tenas enmanue la
jurnalo di ca dio. Ne esas irga dubo por elu ke elua spozulo fine trovesis.
Pierre Neveu, elu pensas, esas nulu altra kam Pierre Berthier ! De lore,
nova exameni efektigesos ye ilta quan la jurnalaro duras nomizar «La
nekonocato di Chambord». Se lu esas Pierre Berthier, quon lu facis dum
108
la tri yari di lua desaparo ? Esas neposibla ke il restis en ica regiono sen
remarkesir da ulu. E pro quo lu retrovenas nunadie ? Psikiatriisti e
psikologiisti balde konvinkesas ke Berthier ne esas simulanto, ke lu esas
vere amneziika e nule memoras sua preirinta existo apud Simone e lua
du filiini.
Organizita renkontro inter amba esas konkluziva pri ca temo nam segun
Berthier – o Neveu ? Simone esas stranjera persono quan il nulatempe
antee vidis. Samatempe, la tabakuyo di Neveu, lua brodita naztuko e lua
ora moneto-peci examenesas ed analizesas sorgoze, e furnisas
astoneganta konkluzi : ica omna objekti evas de la XVIma yarcento, ma
tamen oli semblas esar preske nova. Omno instigas kredar ke Pierre
Neveu dicas la vereso e do ke lu esus viktimo di «tempo-glito», t.e. ke
lu esas civitano dil XVIma yarcento misirinta erore ye la XXma yarcento.
Quoniam lu asertas ke lu esas arkitekto, altra expertizisti subisigas
mentala exameni da lu. Pierre havas nenegebla savo en ica feldo, ma lua
omna skisuri esas anakronismala e facesas quale oli povus facesir tri
yarcenti antee. Vice quieteskar, Pierre Neveu semblas foleskar sempre
plu multe singladie. Il ne plus povas tolerar la fakto ke il mustas senfine
subisar la questioni da ta omna homi, qui nule kredas lua dicaji. Il ne
plus povas tolerar ke il mustas justifikar su sencese. Il suplikas por ke on
lasez lu rividar lua amiki, lu citas kelka nomi quin la historiisti quik notas
en la skopo verifikar plu tarde kad la citita personi existis reale. Plura
de li semblas esar nekonocata ma pos profunda serchado, semblas ke
omni vere vivis ye la sam epoko, nome ye ca fino dil XVIma yarcento de-
ube venas Pierre Neveu. Ed omni interkonoceskis en Chambord ! Ne
esabus posibla ad un de nia samtempani konocar ita omna detali pro ke
mem la historiisti nesavis oli.
La jendarmi, qui esas racionala homi, ne aceptas ica expliko. Li prenas
la fingrala traci da Pierre Neveu, sendas oli ad Interpol, inquestas en
diversa medii. Sen irga valida rezulto.
Quankam ico desplezas a li, li devas aceptar agnoskar la fakto ke Pierre
Berthier ne trovesis e ke parolesas nur pri stranja simileso. Ma qua esas
ica viro inkluzata en hospitalo-chambro ? Li ne volas kredar ke il povus
esar eskapito de la tempo veninta rekte de la XVIma yarcento ! Parisana
inspektisto komisita irar a Chambord preparas su por rikomencar la
inquesto.
Il renkontras ica nekonocato en la komfortoza karcero ube il inkluzesas,
nome granda chambro aparte aranjita por lu en la hospitalo dil dicita
urbo.
Plusafoye, Neveu respondizas la granda quanto de questionis qui
demandesas a lu, il furnisas detali, segun semblo tote vera, e pluduras
ne rikonocar Simone Berthier e lua du filiini. Nun esas preske sis monati
ke il inkluzesas en ica chambro. Ye ula matino, flegisto eniras la chambro
109
permanante klefoklozata e trovas ke la loko esas vakua. Il informas quik
sua superiori nam il pensas nemediate pri eskapo. Ma la fenestro klozesas
interne e provizesas per du dika stangi. Koncerne la pordo, ol duople
klozesis ! Malgre omna entraprezata serchadi, Neveu nulatempe itere
trovesos. E Simone Berthier perdas duesmafoye, ilta quan elu kredis ke
il esas elua spozulo. Quale dum la monato junio 1954, malgre importanta