«Quande un bote es bon constructet, proprimen equipat e ne tro cargat, e quande it ea larg in dur vent, li undes sembla sempre passar sub it — quo appare tre strañi a un hom de terre — e to in li jargon del mar on nomina
«It ne passat mem du minutes e noi sentit subitmen li unde aquietar se e noi esset invelopat de scum. Li barc fat un brusc demí-torna a bacbord e lansat se in ti nov direction quam fúlmin. In li sam instant, li rugiment del aqua perdit se in un specie de strident clamore, — un tel son quel vu posse concepter imaginante que li ventiles de pluri milles de vapor-naves lassat escapar simultanmen lor vapor. Noi esset alor in li cintur del undi-ruptie quel sempre circumdá li turbul; e yo pensat naturalmen que in un seconde noi va plongear in li abyss — in li fund de quel noi posset vider solmen índistinctmen caus li consternant rapiditá quel intrenat nos along it. Li bote semblat ne plongear in li aqua, ma rasat it quam un bul de aqua sur li superficie del unde. Noi havet li turbul in styrbord e in bacbord levat se li vast ocean quel noi hat just abandonat. It star quam un enorm vall tordent se inter nos e li horizont.
«It mey apparer strañi, ma alor quande noi esset in li fauc self del virl, yo sentit plu de sangue-frigore quam quande noi hat approximat nos a it. Renunciante a omni esperantie, yo esset liberat de un grand parte de terrore quel descoragiat me in comense. Yo supposi que li desespera indurat mi nerves.
«Vu va prender to forsan quant un fanfaronada — ma quo yo dit vos es ver — yo comensat reflecter quel magnific cose it vell esser morir in un tal maniere, e quam foll it vell esser occupar me nu de un tal meskin interesse quam es mi individual vive in facie de un tant miraculos manifestation del potentie divin. Yo crede que yo rubijat pro honte quande ti idée traversat mi spiritu. Pos curt témpor yo esset obsedet per max ardent curiositá pri li turbul self. Yo sentit positivmen un desir explorar su profundores, mem ve precie del sacrificie quel yo devet far; e mi max principal chagrin esset li pensa que yo nequande va posser racontar a mi old camarades li mysteries queles yo va vider. It esset, sin dúbita, singulari pensas a occupar li spíritu de un mann in un simil extremitá, e yo depos tande havet ja sovente li idée que li rotationes del bote circum li abyss hat fat me un poc ínconsiderat.
«It esset anc un altri circumstantie quel contribuet a restaurar mi self-possession, it esset li cessation del vent, quel ne plu posset attiñer nos in nor present situation — nam, quam vu self save, li cintur de scum es considerabilmen sub li nivell general del ocean, e ti ultim ascendet nu súper nos quam un alt e nigri montane-crest. Si vu nequande esset sur mare durant un fort storm vu ne posse far vos un idée pri li confusion del mente occasionat per li simultan action del vent e del spruzz-scum. It acieca vos, asurdisa vos e suffoca vos e priva vos del facultá acter o reflecter. Ma noi esset nu, in grand mesur, liberat de ti embarasses — just quam on accorda al criminales condamnat a morte in lor prison quelc micri favores, refusat les avan li pronunciation del verdict.